En el passat Febrer Negre, el festival que cada any se celebra a Mallorca dedicat al gènere negre i un dels pocs que s’han salvat en la programació anual, vaig tenir l’oportunitat de presentar “El úlltimo barco”, la darrera novel·la de Domingo Villar (altament recomanable). Villar és un escriptor que va caure en gràcia i que sorprenentment va superar la xifra de mig milió d’exemplars venuts dels seus darrers llibres. Hi ha hagut adaptacions fílmiques i aquesta novel·la també porta una gran quantitat de llibres col·locats. Villar és un tipus modest, afable, bon conversador i explica molt bé els seus llibres, un autor ben proper i això fa que els lectors i els fans de la novel·la negra l’adorin.
En un moment donat de la presentació li vaig preguntar si a Galicia el llegien més en gallec o en castellà. Ell em va explicar que en gallec varen fer una tirada inicial de 25.000 exemplars. “Jo estava espantat, perquè era una xifra molt alta i pensava que si se’n venien 7.000 o 8.000, que és una bestiesa, l’èxit quedaria embrutat pel fet que n’hauríem de tornar molts, però ells em van dir que confiés. Vaig confiar i en dues setmanes havíem esgotat els 25.000”.
Diuen els que eren a la presentació que se’m va quedar cara de pasta de moniato o que veia visions. Perquè ens entenguem i fent una extrapolació, és com vendre’n 75.000 en català en dues setmanes. Una brutalitat. Per tant, sí que existeix un públic lector, capaç de llegir en gallec una obra de vuit-centes pàgines i de pagar-la.
Hi he estat pensant gairebé dos mesos, en les xifres de Villar en gallec. Són, sense cap mena de dubte, una molt bona senyal per a una llengua que compta amb alguns escriptors de primer ordre (Manuel Rivas, el mateix Villar, Suso de Toro, Francisco Castro, Diego Ameixeiras, entre els quue em vénen al cap així de cop i volta). En català el llibre més venut del 2018 va ser el de Jordi Borràs, amb 35.000 exemplars venuts, molts de venda directa en els actes i presentacions que ell va muntar. La tirada mitjana en català és al voltant dels 600 exemplars…
Són simplement dades per reflexionar. L’èxit de Villar m’entusiasma perquè el llibre és molt bo i ell és un tipus genial i que la bona literatura triomfi sempre et reconforta.
Mentre, jo he aconseguit vendre deu ebooks a internet d’una novel·la negra descatalogada i m’ha semblat tot un èxit. És allò que anomenen els que en saben l’economia d’escala. I al magatzem de l’editorial, parat, espera el llibre nou. Ja en parlarem quan sigui el moment. De moment tots els amics escriptors estan a l’expectativa, a veure quan acaba el desastre i alguns es pregunten què voldrà llegir la gent després del confinament. Jo estic segur que la novel·la negra continuarà essent una de les lectures que no caducaran. A la tardor hi haurà una embafamenta de festivals, això sí. La clau és fer llibres com el de Villar. Bons. La gent vol això, llibres bons.
sebastiÀ bennasar 