En començar aquesta setmana els amics estimadíssims de Alrevés em donaven la magnífica notícia: El país dels crepuscles, novel·la que vaig publicar amb ells l’any 2013, ha arribat a la tercera edició. Com diria la cançó del Manel ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí, però crec que encara hi ha moltes possibilitats per tirar endavant amb aquesta història ambientada a la Vall de Boí i carregada de mala hòstia i d’homenatges a la pintura romanica, al paisatge de la Vall i també a una novel·la terriblement adictiva, Les rivières porpres de Jean Christophe Grangé. Tots aquests elements i el boca-orella i una presència massiva a fires del llibre i festivals de novel·la negra han obrat el miracle de fer que el llibre, set anys després, continuï estant viu i a disposició dels lectors, cosa que no és gens habitual.
A més a més, hi ha hagut altres recorreguts i altres aventures. Se n’ha fet una versió en audiollibre i dues versions en castellà, El país de los crepúsculos, que va editar Alrevés i El sendero de los crepúsculos, que va editar Ediciones B a Mèxic, just abans que el grup fos comprat per Random House i el projecte es quedés perdut en els llimbs. Cal donar les gràcies a tota la família de Alrevés per se molt més que uns editors valents, per haver-se convertit en amics de veritat en aquests darrers deu anys i per estar sempre disposats a córrer riscos i aventures. Amb editors com ells, hi ha somnis que es fan realitat, com allargar la vida dels llibres més enllà dels 15 dies habituals. I gràcies a vosaltres, és clar, a la vostra aposta per la nostra literatura negra feta en català i pel boca-orella, per les ressenyes, els twits i les entrades a les xarxes socials i als blocs recomanant el llibre. Espero que aviat ho poguem celebrar amb abraçades no virtuals, de moment, mil gràcies.