Salvem l’escriptor Ryan

El 1998, Steven Spielberg va presentar Salvem el soldat Ryan, una gran pel·lícula sobre la II Guerra Mundial amb un argument altament improbable: enviar vuit homes a salvar-ne un de sol. Hi ha qui assegura que la crisi econòmica que es derivarà de la pandèmia del Coronavirus serà semblant a la que es va trobar Europa just en acabar la II Guerra Mundial. Malgrat tot, d’aquella Guerra va néixer el nostre Estat del Benestar, tan malmès amb la crisi del 2008, de la qual tot just ens acabàvem de recuperar i que ara ha patit una estocada mortal. Com deia un amic, va haver-hi un temps en què ens queixàvem per ser mileuristes.

Saving Private Ryan poster2.jpg

Doncs bé, ha passat Sant Jordi i hem vist iniciatives molt lloables per intentar salvar el màxim de llibreries possibles de la desfeta que ha suposat aquesta situació. Enguany serà molt difícil saber quants llibres s’han venut per Sant Jordi, però segur que estarem molt lluny dles 2 milions de llibres que es venien els mesos de març i abril a Catalunya en aquests dos mesos. Libelista i Llibreries Obertes han ofert les seves dades (entre els dos, en aquests dos mesos amb prou feines s’arribaran als 55.000 exemplars) i hi ha les vendes directes a les editorials i també a Amazon, els supermercats, les papereries i les benzineres. Posem que entre tots s’hagi arribat als 150.000 exemplars, incloent els llibres digitals).

Està previst que algunes institucions com l’Ajuntament de Barcelona o la Diputació de Girona gastin cadascun al voltant d’un milió d’euros en compra de llibres, i que s’hi sumin altres ajuntaments i institucions i entre tots s’arribi als 3 milons (això vol dir poc més de 187.000 exemplars). És a dir, estirant molt molt molt la xifra haurem arribat a 400.000 exemplars venuts.

No ens enganyem, les xifres són baixes, molt baixes i segurament en el proper Sant Jordi tindrem menys diversitat: un 25% de les llibreires i d’editorials estaran obertes el proper Sant Jordi, segons alguns estudis, que també afirmen que d’aquí a un any hi haurà un 40% menys de treballadors en aquest sector (entre els que hauran plegat i els acomiadaments dels grans grups).

I què passa amb els escriptors?

Doncs que ningú no n’ha parlat en cap de les idees per salvar el sector. O sigui, els qui escriuen els llibres són els únics que no tindran una protecció especial (en molts casos perquè no poden ni demanar l’ajut dels autònoms ni, encara molt menys, cap préstec ICO, que tampoc no els voldrien perquè són una gran trampa a no ser que l’Estat avali el 100%).  Els autors s’emporten només el 10% dels llibres venuts, o sigui que dels 16 euros que el comprador paga per un llibre, només 1,53 arriba al creador (he descomptat el 4% d’IVA). D’aquí s’ha de pagar el 15% d’IRPF i el 15% de comissió de les agències. Queda net 1 euro i 7 cèntims. Posem que un any hagi anat molt bé i venguis 1.000 exemplars (difícil, la tirada mitjana dels llibres per adults és de 600 exemplars en català i la venda mitjana per títol és de 451 exemplars), suposaria guanyar 1070 euros. Però és clar, aquest no serà un bon any.

Posem que el dia 23 de juliol tinguem sort i es pugui fer el Sant Jordi alternatiu. I que vagi molt bé i es vengui una quarta part d’un Sant Jordi Normal, és a dir, uns 300.000 llibres.  Continuarem molt lluny dels 2 milions de llibres venuts. Això vol dir que el 2021, que és quan es cobren les vendes del 2020, hi haurà molts escriptors que hauran perdut al voltant del 60% dels seus ingressos per drets d’autor.

L’altra gran pèrdua del sector fa referència als pocs “bolos” que tenen els autors. Els de Literatura infantil i juvenil tenen el seu circuït de xerrades a escoles i instituts que ha quedat suspès enguany en la seva major part. També les xerrades a biblioteques o conduccions de clubs de lectura, tot paralitzat i sense saber si es reprendran i com i quan.

Davant aquesta situació d’emergència només queda el recurs per a molts de professionals de presentar-se als premis literaris. A tots, grans i petits. Hi havia molts escriptors professionals que no es presentaven als premis municipals petits però que hi han hagut de tornar desesperadament i amb esperança. Els 200  o 300 euros d’un concurs et poden permetre menjar la darrera setmana de mes. Literalment. Per això cal que es mantinguin, que no es desconvoquin ni que s’ajorni el lliurament. Si les llibreries necessiten capital ara, els escriptors també. No podem esperar al lliurament del premi a que es pugui fer una festa amb tota la seguretat, els premis s’han de proclamar en la data prevista i els diners s’han d’ingressar al guanyador de forma immeditata, som en una emergència que no permet ajornaments.

I haurem de fer una reflexió molt seriosa sobre si volem escriptors professionals o si volem tornar quaranta anys enrere i tenir només escriptors de cap de setmana. Sembla que bona part dels esforços fets els 80 i els 90 puguin revertir-se ràpidament si no hi posem solució, és a dir, si no iniciem una operació tipus Salvem l’escriptor Ryan. Com? Doncs augmentant pressupsostos que pemetin més ajudes directes a la creació; fent que les compres públiques d’obres siguin d’autors de literautura de quilòmetre zero -no té cap sentit que es comprin exemplars de Paul Auster havent de garantir els ingressos dels escriptors nostrats-; establint l’exempció de la quota d’autònoms fins a la fi de la pandèmia i mantenint tots els premis literaris existents i amb una llei de mecenatge cultural que inclogui més beques per als escriptors. També seria sensacional que s’inclogui l’assigntura d’escriptura creativa a totes les facultats i a les escoles de secundària, seguint el model nordamericà i que siguin els escriptors els qui els puguin impartir.

Però la millor manera és creant una gran necessitat de consumir els nostres escriptors i escriptores: programes de televisió en prime-time, bones campanyes publicitàries de literatura de quilòmetre zero; continguts als mitjans i webs específics de promoció… tot per fer que els nostres lectors descobreixin que som un país genial, amb autors horribles, mediocres i també excelsos, que només esperen que els descobrim. Potser sí que ens cal, ara, que salvem l’escriptor Ryan.