La literatura de proximitat fa urticària?

Va haver-hi un temps en què a les cases feia bo dir que s’havia menjat sushi, bou a la borgonyona, mussaka o penne rigate. I que, per descomptat, es bevia Rioja, Ribera del Duero, Rueda o Albariño. Fins i tot, durant molt de temps es va popularitzar el Mateus Rosé, un vi portugués que tenia el seu què però que ara no aguanta cap comparativa (encara que sempre és millor que el Lambrusco dolent que els estudiants universitaris descobreixen als vint i pocs anys com qui sap què atrets pel seu preu baix i origen forà). Semblava que dir que es gaudia amb una arròs de mar i muntanya, un fricandó o unes mandonguilles amb sèpia feia pobrejar. Igual que els Empordà, Alella, Montsant, Binissalem, Pla i Llevant o Priorat. Superades les barreres mentals i reivindicades les nostres delicies gastronòmiques i vinícoles -ara poden conviure a la perfecció, aquestes barreres encara han quedat incrustades en l’imaginari col·lectiu pel que fa a la literatura, on sembla que tot el que ve de fora és millor que el que tenim a a casa nostra.

En uns moments en què la importància del producte local i de proximitat és un afegit important, per què no optem per protegir també la nostra indústria (això no vol dir que deixem de llegir traduccions ni que se’n deixin de publicar, que ningú no em mal interpreti) promocionant i promovent el consum dels nostres escriptors? i no entraré en dictaminar si s’han de promocionar només els excelsos i els bons, no, s’han de promocionar tots els nostres escriptors, inclosos els objectivament dolents, perquè també ens cal literatura dolenta en la nostra llengua per ser normals (de producte de proximitat també n’hi ha de dolent, no fotem).

Crec que seria fonamental que les campanyes especials que es puguin fer per salvar llibreries i indústria del llibre haurien de contemplar aquest fet: que es comprin llibres d’autors nostrats per també, de retruc, salvar-nos a nosaltres, que som la matèria prima. Així, envaïnt massivament les llibreries amb els nostres llibres, però també fent que els periodistes en parlin, treient-los a la tele i encomanant la seva lectura aconseguirem que es puguin revaloritzar tant com en el seu moment ho feren les menges nostrades i els vins del país. Només així aconseguirem sobreviure, perquè de moment a molta gent sembla que la literatura de proximitat els faci urticària.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s