La primavera dels indignats, 2011

La primavera dels indignats. Meteora, Barcelona, 2011. No ficció

Un dia de maig, de cop i volta, va començar a concentrar-se gent a les places. Eren persones que acudien a un reclam llançat des de les xarxes socials, un reclam que cridava a aplegar-se per expressar el primer sentiment que provoca la injustícia: la indignació. Una indignació concitada, essencialment, per una salvatge crisi econòmica mundial, filla de l’especulació financera i de la corrupció política.

Primer van ser-ne pocs, l’endemà més, i després el seu creixement o disminució ja va dependre de tots plegats, del que passava a les places i del que hi passava fora. Més enllà de creences o de pertinences, els «indignats» han aconseguit que s’obrís el debat, que tothom es plantegés qüestions que, gràcies a ells, han abandonat l’estat latent i han entrat a casa nostra com una ventada.

Els «indignats», amb més o menys encert segons els parers, ens han organitzat l’assaig d’una nova pràctica política.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s